EL DIA QUE VARE´M TORNAR A L´ACTIVITAT

  Vull donar les gràcies al meu bon amic Carlos que sempre m'ha animat a construir el meu propi blog espero no defraudar-lo i com a mínim estar una mica aprop, solament una mica aprop al nivell del seu blog.

Moltes vegades qualsevol cosa et fa adonar que la vida necessita ben poca cosa per tenir esperança i aixecar el cap i continuar endavant, el sol torna a sortir per a tothom.

                                                                                     

De vegades tenim nostàlgia de coses que hem viscut o de llocs on hem estat però no sempre té que ser així, en aquest lloc es com si hagués viscut però no va ser d´aquesta manera, si no de la manera que em van explicar la meva família que van viure durant uns quants anys les vivències, les festes, matances del porc, l´hort del iaio i les banyades a la gran resclosa com si fos una piscina d´un xalet de luxe.   

Poques paraules i molt silenci per recordar a les persones que ja no estan entre nosaltres.

Cal tenir en compte que jo no seria ningú sense la companya de fatigues, la HAUSA!!

Diuen que està tot inventat però la qüestió es qui aplica el que ja se sap té encara més merit, des d´aquí un agarïment a l´ingeni del meu bon amic Carlos!!

Ja de tornada cap a casa vam passar per llocs entranyables i inolvidables com l´ermita de Sant Miquel del Pui, té per molts de nosaltres records de juventut,  borratxeres i demés.......!!